En el projecte escrit trobaràs la Llegenda del gegant Rotllà i la costa empordanesa
sábado, 19 de octubre de 2013
LLEGENDA DE LES ILLES FORMIGUES: VAIXELLS PIRATES PETRIFICATS
Si ens
acostem a la cala Estreta i fixem la nostra mirada en les illes
Formigues, veurem que uns illots esquifits i rocallosos, que es troben a
poca distància de la costa, es belluguen lleugerament, talment com si
suressin en lloc d’estar fortament fixats al fons marí.
Això és degut al fet que un dia de bonança, un grup de tres vaixells pirates, carregats de moriscos, baixaven pel litoral, disposats a espoliar i cremar la vila de Palamós i Sant Joan de Palamós, que en aquell temps eren viles separades per camps i horts. En rebre l’avís els vilatans, davant aquest desesperançador destí, varen entrar a l’església i imploraren ajuda a sant Joan, patró de Palamós. Aquest, fent cas a les súpliques dels palamosins, va convertir les galeres pirates en pedra. Les naus petrificades són les que avui en dia formen les illes Formigues.
Això és degut al fet que un dia de bonança, un grup de tres vaixells pirates, carregats de moriscos, baixaven pel litoral, disposats a espoliar i cremar la vila de Palamós i Sant Joan de Palamós, que en aquell temps eren viles separades per camps i horts. En rebre l’avís els vilatans, davant aquest desesperançador destí, varen entrar a l’església i imploraren ajuda a sant Joan, patró de Palamós. Aquest, fent cas a les súpliques dels palamosins, va convertir les galeres pirates en pedra. Les naus petrificades són les que avui en dia formen les illes Formigues.
Illes Formigues
LLEGENDA DE SANTA MARIA DE BELL-LLOC
Les
imatges de la Verge són especialment inspiradores de nombrosa
literatura llegendària que s’ha fet a base de miracles històrics o
imaginaris. Moltes d’elles tenen un tret comú, que varen ser trobades en
circumstàncies molt especials, sempre vinculades a un paratge determinat i envoltades de misteri, gràcies a l'aparició de sorprenents imaginàries o a l'estrany comportaments d'animals.
Les marededéus trobades, generalment, reivindiquen un lloc de
veneració, un indret que ha de convertir-se en espai de culte per
decisió divina.
A la vall de Bell-lloc de Palamós hi havia un pastor que voltava aquelles muntanyes amb el seu ramat d’ovelles. Al cim del turó veí de Montagut hi ha un munt de roques tallades, que en un altre temps fou un dolmen. Mentre el pastor passejava per aquell vessant de la muntanya, estranyament se sentí atret per aquest munt de pedres. Quan s’hi acostà, va veure que alguna cosa s’amagava a sota d’una d’aquestes grans lloses tombades. Hi va ficar la mà i palpà un estrany objecte, el va treure i comprovà sorprès que es tractava d’una imatge de la Mare de Déu. Davant d’aquesta troballa, els palamosins entengueren que la Verge volia que li construïssin una capella en aquell paratge, i així es féu. La imatge fou batejada amb el nom de Mare de Déu de Bell-lloc i fou venerada al peu del Montagut, en un petit promontori, on construïren una capella que s’alça a prop d’una coneguda font.
lunes, 14 de octubre de 2013
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)