sábado, 19 de octubre de 2013

LLEGENDA DE SANTA MARIA DE BELL-LLOC

Les imatges de la Verge són especialment inspiradores de nombrosa literatura llegendària que s’ha fet a base de miracles històrics o imaginaris. Moltes d’elles tenen un tret comú, que varen ser trobades en circumstàncies molt especials, sempre vinculades a un paratge determinat i envoltades de misteri, gràcies a l'aparició de sorprenents imaginàries o a l'estrany comportaments d'animals.

 Les marededéus trobades, generalment, reivindiquen un lloc de veneració, un indret que ha de convertir-se en espai de culte per decisió divina.

A la vall de Bell-lloc de Palamós hi havia un pastor que voltava aquelles muntanyes amb el seu ramat d’ovelles. Al cim del turó veí de Montagut hi ha un munt de roques tallades, que en un altre temps fou un dolmen. Mentre el pastor passejava per aquell vessant de la muntanya, estranyament se sentí atret per aquest munt de pedres. Quan s’hi acostà, va veure que alguna cosa s’amagava a sota d’una d’aquestes grans lloses tombades. Hi va ficar la mà i palpà un estrany objecte, el va treure i comprovà sorprès que es tractava d’una imatge de la Mare de Déu. Davant d’aquesta troballa, els palamosins entengueren que la Verge volia que li construïssin una capella en aquell paratge, i així es féu. La imatge fou batejada amb el nom de Mare de Déu de Bell-lloc i fou venerada al peu del Montagut, en un petit promontori, on construïren una capella que s’alça a prop d’una coneguda font.

No hay comentarios:

Publicar un comentario